Pinnacle Stories

Algun dia, has volgut ser autor o escriptor, però no saps ben bé per on començar? Avui, tens l’oportunitat de conèixer Pol Castellanos, un autor reconegut a Catalunya que ha publicat 3 llibres. A més, comparteix la seva passió per l’escriptura amb la docència…

Com va començar la seva carrera com a autor?

Vaig començar a escriure de petit; sempre he escrit. Al final, la docència va esdevenir el meu càrrec professional. Feia anys que escrivia i ensenyava. Vaig trobar el moment per escriure entremig.

Algú el va inspirar per ser autor?

Des de petit havia escrit, i sempre havia trobat aquest camí d’escriure. Sempre m’havia agradat escriure; és el que m’agradava molt fer. Per tant, no és algú en concret sinó segurament una passió que tenia, acompanyada pels meus pares i també per les lectures que feia des de petit.

Com va començar a escriure el seu primer llibre?

Ho vaig començar mentre ja era professor. Va ser la primera novel·la que vaig acabar; havia intentat escriure’n moltes. Amb L’Impostor de Viena, l’he enviat a diverses editorials. Estrella Polar, que és la que publica el llibre, em va contestar, em va convocar a una reunió, i van dir que el publicaríem. M’ha fet molta il·lusió!

Quin génere li agrada més escriure?

Primer, penso en la idea, la idea de la qual parteixo. A partir d’aquí, la resta de coses van sorgint d’aquesta idea. Potser dóna l’estil, el ritme i el tipus de novel·la que serà. De vegades hi ha una combinació de gèneres diferents: de misteri, d’aventures. Es combinen en un mateix llibre perquè al final tot cau o està subjugat a la idea que vull que tingui pes en la novel·la.

Com separa el fet de treballar amb la docència i l’escriptura?

Crec que és important planificar-se, tenir una bona rutina i un bon calendari. Sobretot, trobar el temps per tot; sempre ho pots trobar. La qüestió és saber combinar-ho bé i separar les coses. Òbviament, tenint una bona feina i una jornada completa, tens molta feina i moltes responsabilitats. Però sempre pots trobar aquell temps per asseure’t a la cadira i posar-te a escriure si li dones l’oportunitat i el temps.

Com va començar a escriure L’Assassina de Venècia?

Igual que amb totes les idees, deixo que el temps passi. A vegades, les idees et venen donades. La cosa és si després les segueixes i els dones el temps necessari per convertir-se en una novel·la. El de l’assassina va ser el personatge principal, la Carla, que després d’haver acabat L’Impostor, va seguir trucant a la porta del cervell, dient que tenia la seva història per explicar. Vaig donar-li prou temps perquè la història hagués crescut amb noves idees, com una olla bullint dins del cap. Va aparèixer la idea d’explicar com va començar la Primera Guerra Mundial, de com va marxar de casa, per on va passar, qui va passar, qui va conèixer pel camí, quina història de fons hi hauria, per què va marxar… En respondre una mica contestant aquestes preguntes, va anar convertint-se en la trama principal de la novel·la. Llavors, al llarg del temps, es va anar convertint en L’Assassina de Venècia. Doncs, ja em vaig asseure i vaig començar a escriure, ja quan tenia una novel·la.

Abans d’escriure L’Assassina de Venècia, va començar a escriure altres llibres? O va tenir pensat en escriure altres novel·les?

Sí, jo sempre he tingut moltes idees de novel·les. Al final, que acabi convertint-se en una novel·la pot ser molt més llarg. Tinc moltes a mitges, inacabades, potser altres que acabaré més tard… Per tant, tinc moltes idees i intento ordenar-les sempre en un document. Hi ha algunes que, amb el pas del temps, no tens ganes d’escriure-les; altres que segueixen sent idees que en un futur voldries escriure. Per tant, sempre estan allà esperant per la següent novel·la que voldries escriure.

Per escriure aquest novel·la, va inspirar d’alguna història real o un fet real per narar els esdeveniments?

El cas de la Carla no es basa en algun fet real en concret, sinó més en l’arquetip de la història d’aventures. Un personatge que surt de la zona de confort, crea un món nou i fa un viatge on es descobreix a si mateixa. És el que volia aconseguir amb la Carla, que arribés a descobrir qui era ella. Pel camí, va conèixer gent nova i va conèixer el món fora de la seva petita illa. Per tant, aquesta idea de sortir de casa es crea en uns fets reals; vaig inspirar-me molt en les novel·les d’aventures, sobretot d’aquella època.

Per vostè, quina és el missatge principal d’aquell llibre?

Trobo que el missatge de fons darrere de la història de la Carla és un missatge de llibertat, que un ha de ser qui vol ser. I no s’ha de deixar dictar per les normes de la societat, el que et diuen la gent poderosa, la família… Un ha de conèixer-se a si mateix i ser fidel a un mateix; aquest és el camí que et portarà a la felicitat i a ser veritablement la persona que ets a la vida.

Després de publicar l’Impostor de Viena i l’Assassina de Venècia, com va decidir publicar La Cara Fosca de les Llegendes?

La Cara Fosca de les Llegendes és el llibre que apareix en les novel·les, que els descrivien com un llibre acadèmic molt feixuc, molt gros que havia escrit un gran senyor al segle XIX. Aleshores, jo, per exemple, em vaig pensar que estaria bé, seria divertit descobrir que aquest llibre existís de debò. Però, el propi format del llibre feia difícil que pogués publicar-lo. Poc a poc em vaig adonar que l’interès dels lectors era que el llibre havia de trobar la manera d’editar-lo d’una forma divertida, i vaig trobar que el camí era fer un llibre bonic, amb aquelles lletres brillants, amb il·lustracions… sense que el text fos molt feixuc. Vaig aconseguir aquest to a través d’un personatge que tenia un to més humorístic, i que feia més fàcil el contingut molt dens, la investigació… D’una manera que fos fàcil llegir-ho. Llavors, en el moment que vaig descobrir que havia trobat la manera de publicar-lo, l’editora es va entusiasmar i va donar tot el suport, i vam estar acabant de fer el llibre i de trobar l’il·lustradora ideal amb aquestes il·lustracions que eren com gravats antics per fer aquest llibre antic que hem trobat en una biblioteca.

Quin consell li donaria a un o una jove que vulgui escriure o ser un futur autor?

Algú que vol començar, jo li diria 2 coses. La primera, que dediqui molt de temps, que no tingui pressa perquè escriure és un procés que es va aprenent, jo cada dia aprenc. Sempre intento escriure coses diferents, noves, em fico en camins nous. Per tant, has de tenir aquesta curiositat i interès per seguir sempre millorant, provant coses diferents, i no tenir pressa per treure una cosa de seguida perquè és un procés molt lent. Per escriure, necessites molt de temps. Per tant, temps per practicar, per llegir moltes coses diferents, coses que t’agradin, coses que pots decidir que no t’agraden, i també temps per escriure i practicar molt perquè és com un ofici, com més ho fas, més a poc a poc vas descobrint les coses que amaga.

La segona cosa que diria és tenir aquesta perseverança i constància de cada dia posar-t’hi i tenir una passió a fons perquè sense passió, no tindràs tampoc l’energia per asseure’t a la cadira. Per tant, si no entra amb la passió de casa, segurament no és el teu ofici de veritat. Si tens la passió, tens la flama, que aporta tota la resta de coses, que tinguis ganes de fer-ho.