Pinnacle Stories

Vera Morancho, una alumna de l’Aula Escola Europea, va participar amb èxit en diversos concursos de matemàtiques i informàtica, incloent la EGMO i EGOI. Vegem com va aconseguir tot aquest èxit.

Com vas començar a aprendre les matemàtiques i la informàtica?

Jo vaig començar aprenent matemàtiques i informàtica a l’escola, i també a casa, com que m’interessaven, i el meu pare, que és professor d’informàtica, sí que m’ensenyava una mica més d’informàtica o em posava problemes de matemàtiques. I va ser a partir de les proves Cangur, que a la meva escola era una prova obligatòria, és a dir, tothom les feia, que em va arribar informació de les olimpíades i vaig decidir participar-hi i aprendre més.

Algú en concret et va inspirar a participar en concursos matemàtics i informàtics?

Jo no sabia que existia, la veritat, i em van dir, a més del Cangur, que això existia, i vaig entrar a unes classes de preparació que em van agradar molt. En aquestes classes, hi va haver gent que va participar a la IMO, i ara es dediquen a fer classe. A partir d’aquestes classes, potser ells sí que em van inspirar. I, a partir d’aquí, ja he seguit fent.

Quan vas començar a aprendre les matemàtiques, esperaves participar amb èxit a diversos concursos?

La veritat és que no, perquè anava a aquestes classes, però tenia la sensació que no m’entrava de res, que no em sortia cap problema. Però, al final, quan estava a 4t d’ESO, fa dos anys, em vaig dir: “Ja que he fet aquestes classes, em presentaré a l’olimpíada, a veure què tal.” No m’esperava res, i al final vaig tenir la medalla d’or, o sigui, vaig quedar tercera. No m’ho esperava en absolut! Llavors, clar, a partir d’aquí sí que portava alguna expectativa més, però sí que, quan vaig començar, tenia zero expectatives. I al final va sortir bastant bé!

Com vas aconseguir una medalla de bronze l’Olimpíada Europea Femenina d’Informàtica 2025? Vas anar a classes de preparació?

Doncs, va ser a través de treballar i repetir, fer problemes. Sí que, per la EGOI, va ser bastant gràcies a les classes que donava la OIFem, que és la Olimpíada d’Informàtica Femenina Espanyola, que fan classes que estan destinades a les noies, que sí que motiva bastant perquè és veritat que fa uns anys hi havia molt poques noies, i des de que la OIFem va estar fent classes, cada cop n’hi ha més. I, a partir d’aquestes classes, que també ja trien la classificació a l’europea, va ser a partir d’aquí que vaig aprendre bastant i, a poc a poc, a través d’aquestes classes, he anat aprenent més. I, finalment, vaig poder anar-hi i vaig fer prou bé.

Però tampoc no m’esperava gaire, clar. Jo vaig anar, vaig fer alguns problemes que deies “Això no em surt”. Però, al final, quan estàs a la competició, que estàs concentrat amb la pressió, a vegades va pitjor però a vegades va millor. Jo crec que, en el meu cas, em va anar millor perquè a casa meva no em concentro tant. Allà vaig poder concentrar-me bé i em va anar bastant bé.

Com vas aconseguir una medalla de plata a l’Olimpíada Europea Femenina de Matemàtiques 2025?

El curs passat, a Kosovo, sí que ho vaig preparar bastant perquè em feia tanta il·lusió poder fer-ho bé perquè l’any vaig quedar a un punt de la medalla de bronze, em vaig quedar a la Menció d’Honor. Llavors, va ser l’espinilla.

Vaig practicar bastants problemes d’edicions anteriors, perquè ve d’això, practicar diferents tipus de problemes per tenir menys dificultats. al cap i a la fi depèn molt de com et vagis aquells dies, perquè només són dos dies i són sis problemes; si hi ha un que no t’acaba de sortir, pot afectar-te molt a la puntuació. Però al cap i a la fi, si practiques molt, s’acaba notant a la competició. Llavors em va anar bastant bé: vaig quedar molt a prop, a dos punts de l’or, però a veure si aquest any ja és més sort.

Com vas tenir una medalla de plata a l’Olimpíada de Matemàtiques Espanyola?

Més o menys el mateix. Crec que va ser abans que l’europea. És això: practicar molt, sobretot els problemes d’edicions anteriors d’aquella competició, perquè sí que canvia la dificultat entre diferents competicions, i acostumar-te al tipus de problemes que posen. Hi ha teoria, però això és el de menys. L’important és tenir problem solving skills, poder pensar i desenvolupar les idees encara que no les hagis vist abans. Això és important per poder tenir les idees fresques, i les que no hagis vist abans, has de tenir la capacitat de poder fer-ho al moment.

Has participat en altres competicions de matemàtiques o ciències abans de participar en aquestes olimpíades?

Sí, sobretot de matemàtiques, que s’organitzen bastantes per als alumnes de primer. La més destacada seria el Cangur, que el concepte és completament diferent del de les olimpíades. Perquè els problemes no són complicats, l’únic és que tens molt poc temps, llavors has d’anar molt ràpid, en canvi a les olimpíades, fins i tot sobres de temps, què estàs tota l’estona mirant el sostre, perquè ja no saps que fer, perquè són tres problemes i tampoc et surten. El concepte és totalment diferent, però al final la idea sí que és la mateixa, és a dir, les matemàtiques.

Llavors, a partir d’aquí sí que em va portar a mirar quins altres, quins diferents tipus de concursos hi havia, i a mi personalment m’agraden més les Olimpíades que el Cangur. I també, no només aquests: també a Catalunya hi havia el FEMMATES, que també especificava una Olimpíada com júnior espanyola, a la qual també vaig anar el 2022. La veritat és que prefereixo més el format de les Olimpíades de batxillerat que les de primer o segon d’ESO.

Com descriuries totes aquestes experiències en poques paraules?

Aquestes experiències m’han servit, a part de satisfer la curiositat o les ganes d’aprendre més matemàtiques. Sobretot serveixen per conèixer gent que també té interessos semblants als meus, cosa que sí que és més complicada. I està molt bé perquè, clar, entres en una comunitat de gent a qui també li agraden les matemàtiques o la informàtica, i això està molt bé. No és tan fàcil trobar gent així. És complicat descriure, però és això. Crec que a vegades la gent es fixa molt en aquest aspecte els problemes, els resultats i les medalles, però al final el més important és la gent que coneixes, per mi.

Procures participar en altres competicions de matemàtiques o d’informàtica?

Sí, aquest any segurament participaré a les mateixes que l’any passat. És a dir, són les que puc participar. I intentaré veure si puc millorar els resultats o si puc aconseguir… El meu objectiu principal és aconseguir l’or a la Europea de Matemàtiques, és a dir, femenina.

Però bé, si hi ha sort, que ja ho veig complicat, a veure si podria anar a la Internacional, ja que em vaig quedar a una posició l’any passat. Crec que seguiré participant, perquè al cap i a la fi, si participo, és perquè m’agrada. Llavors, vull seguir participant.

Sí que és veritat que aquest any tinc més feina a l’escola, perquè ja és segon de batxillerat, però intentaré compaginar-ho, i a la universitat també intentaré participar en el màxim que pugui. I si no, també m’agradaria poder ensenyar, o si m’ho demanessin, fer classes als que estan començant, perquè sí que, al final, és el que em va portar a mi a començar.

Quin consell donaries a un o una jove que vulgui participar en concursos matemàtics i informàtics amb èxit?

A veure, doncs, crec que és el que he anat dient: el més important, és practicar problemes. Si vols practicar per una Olimpíada en concret, problemes d’edicions anteriors d’aquella mateixa Olimpíada.

Perquè al final, encara que des de fora pot semblar que necessites molta teoria i has de saber molt, el més important és poder adaptar-te a coses que no has vist abans. I això només pots aprendre-ho a partir de l’experiència i d’haver-te trobat coses que no has vist abans, quan estàs a casa teva.

Perquè si no, quan t’ho donen al concurs, no saps què fer. Llavors, és això: el més important per mi és practicar i dedicar-li temps a enfrontar-te als problemes.